terça-feira, abril 17, 2012

Ti Lobo e Ti Péd


Ao navegar pelos blogs à procura de algo que não sabia muito bem u kzikil, deparei-me com esta estorinha que me encheu de melancolia. Lembrei-me instatâneamente da minha avózinha, Mé M'ri D'Ôntóna e das inúmeras vezes que, sentados bukinha dô nôte aí na keznhôla à espera da cachupa aprontar, ela nos deliciava com estórias do B'limunde (um buiin k casá k cudizinha de Rei), .... (um m'lher que eje robél sê méride depoj de sete óne e de andá sete sol e sete lua el otchél), Estóra de Leónde Trenkôdor de m'lhér ne cómpe de Nórte ne temp de fome (eliés te coincidi k parte de estórias que Manuel Lopes te contá ne Flagelados do Vento Leste)

Narrador: - Estóra, estóra?

Coro: - Fertuma de cê, améne!


Era um vez Tipêde i Tilôbe. Tipêde ta estóde sempre guardin i Tipêde mâgrin fête um cóbe de linha. Um dia Tilôbe ba ter c'Tipêde i eldez'el:

- A Tilpêde, mode quem que bô t'estóde sempre güidin i mim sempe meiguin, sem foiça pe levantá nem um ingánha de mi?

- Tilôbe, mi-ne de d'zêbe nhe sêgrêde i pêquê bô ê multe golôse i despôs bá te çodá ne c'mida, bô en'de q're mâs v'rá pá casa. Bô êf'ladôr, bô te p'tá sêgrede na pd'aça i ês te p'tá gente mõ derriba.

- Ah! Tirpêde! em'te juióbe pe tude q'ónde ê mâs saguiode que mi-ne de d'zê nem um csutchútche; q'onde bô otchá de juste, em'te laigá tudei em'te bem ma bô pe nhe câstilín.
- Sende assim menhá céde, ne premêr cantalr de góle, bô espêré-me debóxe d'equêl pê de f'guêra, lá ne péda lája. Notrum dia, assim que góle dá premer poise, ês dôs incontrá confóme és tinha c'menóde. Tipêde incostá mõ nequêl pê de f'guêra i el dzê:

- Ô f'gurlnha mánsa: lajá, lajá, bô txôns sebi!
Ei cabá de d'zê, quel pê de f'guêra bêm te lajá tê sentá na tchõ. Es sebi n'êl i ês sentá te c'mê figue. Q'ónde Tipêde fartá el v'rá peTilôbe:

- Tilôbe, nô bâ 'mbora pequê de-qui-a-nada sól te necê i nô te f'ca implotóde. Esse f'guixinha ê duns incantóde!

- Tilpêde, inda mí-ne c'mê pâ mim, q' ónte mâs pe nhe miê M'engonçói i inhes fi! Dêi mi-ne dê sei inq'ónte mi-ne t'rá bêiga de m'sêia.
Gueínha' sim nô tchegá.

- P'rísse que mi ne q'ria trezê oo pequê bô ê lionóde, incartóde nu alhei, i n'hóra de v'rá pa casa ninguêm te rancóbe de legar. T'mácuidóde bo-ne diêtá, que êsse f'guirinha ê incantóde. Se bô d'zêl tip-tip el te sebi tê na cé. Tipêde intchê um sóc de figue i el bé sê camin entes de sôl nêcê.Tilôbe fancá te c'mê tê q'onde sol panh'él. Já'l tava que bondôga estancóde fête um tombôr. Entõ el v'rá ôie p'ô tchõ i el tive méde dequel altura; c'mê el' esquecê, invês d'el d'zê f'guirinha pet'chêsse, el c'rengaiá na línga:
- F'guirinha, tip-tip t'xé-me t'chê! El cabá de d'zê tip-tip, qu'el f'guirinha pô te sebi tê antrá na núive. Tilôbe quezilhá de sê vida i el pô t'escompô quel f'guirinha, sempe te d'zê:
- Tip-tip, bô t'xé-me t'chê!, tip-tip, bô t'xé-met'chê!, tê que'l tchegá na cé. Q'ónde l'ioá Nessenhor el pô te tchorá:

- Nessenhor, cê peidué-me, cê mandé-me ôte vez pâ téia, pe dejunte de nhe miê i nhes fi!Nessenhor tive pêna d'êl. Ei ranjá um pilinha de cabrite i el mandá Tilôbe bâ lâv'el ne r'bêra, qu'era p'el fêzesse um tâmburin. Q'ondeTilôbe fastá um pad'óce, el c'mê quel pilinha i el bem d'zê Nessenhor q'ága lêvél'êl de mõ. Nessenhor torná dé-l ôte pilinha, ma el mandá um ánje bâ pe servisse de guarda.Q'ónde Tilôbe pô quel pilinha na bóca, quel onje fêzê'l:

- Pssiu! Tilôbe, p'esfarçá v'rá pâ el:

- A huême, em'ti te tma'i soibe, onje du dióbe! Assim, l'ene pude c'mê quel pilinha e Nessenhor fêzê'l um tâmborín, el marré'l um blina nâcinta i el d'zê':

- Tilôbe, t'má sintide, em'ti tâ bem mandó-be pâ terra; bô tâ dá três pancada nesse tâmborín só q' ónde bô pô pê nâ tchõ. Se bô tocá n'êlantes de tchegá lá debóxe, em'te largá córda i bô te debangá dum vêz.

- Nessenhor, cê'stóde descansóde que mi-ne d'inganá ocê. Em'ta dá nha paiáva de 'êi. Assim Nessenhor bâ te folgâ'l corda devegarin tê q'ônde Tilôbe, já ne mêi de camin, otchá uns freminga num festa de c'sêmente :

- Ô! nhes freminguinha, cês déme um esmóia de c'mida qu'eme ti tâ bem de cé c'um fôme ne nhe bêíga.
- Tilôbe, gente tâ dóbe c'mida de munde, se bô tocá nesse tâmburín, nem que fôr um sô pencadinha que seja.

- Ufúh! Déi te íve! Nessenhôr d'zê-me pe mi-ne tocá n'êi, sô q'ónda em'pôsse pê na téia!
- Tilôbe, Nessenhor te mute longe, lá na cé l'en'de uvi nem um só pencadinha que seja. Oiá tónte c'mida pâ bô!
Dexôns tocá um c'sinha, bô te c'mê tê storá bêrriga!
Tilôbe desesperá de sê vida, ôie grili'l naquês fersula de cârre.
Tinha uns tchuríce de tripa de polpa tchô de sengue bem temperóde.
Tinha cuscuz torróde, lête i açucra; tinha uns gamela de fejõ ervia tenadá na cârre de tchúc; tinha canja de galinha c'arrôz i nhéme nove; tinha tude casta de c'mida sâbe, p'el c'messe s'el d'xésse quês freminga d'ása tocâsse nequêl tamburín. Era um intintaçõ!
Pur fim Tilôbe d'cidí. El mandá p'tá c'mida na mésa i el sentá te cmê fête um desesperóde. Q'ónde l'ene pude mâs pequê se estâme ja tat'arfá, el largá mesa, el fâzê senal da cruz i el reb'cá pancada naquêl tamburim pe quês freminga baêsse Sõ Jõ. Tude gente pô tecolá-na-pic.
Nessenhor cabá d'uví pancada de tambôr el largá corda de mõ i Tilôbe rev'rá de cabeça p'abóxe, merguióde na nuiva. El bem te debangá, bem te debangá, tê q'ónde el tchegá perte de terra el oá quel péda lája aonde l'incontrá ma Tipêde, el d'zê:

- Fásta, fásta pidinha iája!, ê dá na bô, dá f'zê feínha!

Narrador – Agora: quem qué mas grande te bâ panhá, quem qu'ê mâs peq'nin te bá cercá.

Luís Romano publicou este conto em Renascença de uma civilização no Atlântico Médio.

sexta-feira, janeiro 20, 2012

GRILHADA D'ÔCE BY TI BURRE


Buces sabê mô ne Bubista te X'mode Bure (Burro) i Ôce...???

Conto vai etrés: 

Inicios de ones 2000, surgi um v'luntereza de k´me Burre ne Porte Nove etê k num Restorante d'um Itolione (Percursor dess Pet'feria)... tinha fila de kilometres de Djovrôi te espera sis vez:

- Mim m'kre so um rulin de Coxa..

- Kel Éruéte de fovor senhôr!

...era um desesper ...

Junzin de Djêk de Girone (João Bronze, hehhe) de la de Berrlim, um grende buzod de kel zona era um dos aprendizes de kel Itolione... Grende metodor de Burre! Ver bzot oa kel Rôb kel tava fezê pe leva pe se casa...um Róbe, um roube!!!

Junzin imigra inda nove pe Terras de Bubista nos idos 2003, e el radica ne zona de Rebil.

Êssim, vultinha vultinha el ta oa um b'rrin, un bistinha.. volta volta un l'mara...

Certo dia Djon n'pude mej rezisti kel fórte tentação, num porodia ma uns emig el dze:

- Mnis no n'da kme um b'rrin!?

Pessoal de bubista ene n'intende... el explikej enton ne linga de Bubista tronçod k Sintonton:

- Nu te bem kumê um Ôce!!! Eh so perrnel no tem bafa!

Fuske mod ja es tava, tud ne mei de Brincadera, es txmxka kel btxin dvera...

Óbolde ne Rebil, grelha "pigod", Rise, Multidon de gente curiose te espera es Ôce prontah....foi um koza so, DELIRIO!

TITE, repezin de Rebil, tive um desabafo:

-  Kem te kumê Ôce te kumê Fóra tambê ... (trad: Fóra = Kmôa Sék = Lenha )

Proxima fase, mej d'ficil, foi testa coraja de cada um pe "sprimentá" kel "burinhe"...

Primer foi Baldass... el flê:

- Ti Bure (Junzin), carne d'Ôce i um manjar de Deuzes...

Por isse kej pome nhe primaja nome de Ti Burre!

segunda-feira, janeiro 02, 2012

FELIZ 2012

BOEJ FESTA

...E FESTA!

Deus txga nos notre one dia do'oje, k ligria e fe, com menos pecode service eh deux...

Esse era Me M'ri Julia perdeux te da boas festas la ne Igreja de Txan de Morte...e nos mnine busod k nos era no tava imitej:

- Deux txga nos notre one dia 2, kum soke de pecode, fze service neh deux....

Blesfema hein...

FELIZ ONE NOVE!
Blog Widget by LinkWithin