terça-feira, junho 23, 2009

Péd ma Ti Lobe

Te terfegá ne internet te esguervetá min sébe u kzikil, m otchá es esturinha k intxime corpe de sodéde. M lembrá log de nh'Avózinha, Mé M'ri D'Ôntóna e de kej tonte vez, sentód bukinha dô nôte lá ne kel na keznhulinha te esperá Cótchupa aprá (Prontá...haha). Memé tava deliciá nós k estórias moda B'limunde (um buiin k casá k cudizinha de Rei), .... (um m'lher que eje robél sê méride depoj de sete óne e de andá sete sol e sete lua el otchél), Estóra de Leónde Trenkôdor de m'lhér ne cómpe de Nórte ne temp de fome (eliés k te bem cuincidi k parte de estórias que Manuel Lopes te contá ne Flagelados do Vento Leste....), enfim! Tobom, senon bo te txméme bojof!

Fontes: Ess estoria te publicód eiéssim!
(Obs: Elguns curressons, de ocorde k ékil k m'uvi d'nh Avó)
________________________________________






Ti Lobe e Chibin - Santo Antão

Narrador: - Estóra, estóra?

Coro: - Fertuna de céu, amén!

Era um vez Péd ma Tilôbe. Tilôbe ta estóde sempre gurdin i Tipêde mégrin fête um cóbe de linha. Um dia Tilôbe bé ter c'Tipéde i eldez'el:

- A Tipéde, mode quem que bô t'estóde sempre güidin i mim sempe meiguin, sem foiça pe levantá nem um ingánha de mi?

- Tilôbe, mi-ne de d'zêbe nhe sêgrêde i pêquê bô ê mute golôse i dexpôs bo te çodá ne c'mida, bô en'de q're méj v'rá pá casa. Bô êf'lodôr, bô te p'tá sêgrede na pd'aça i ês te p'tá gente mõn derriba.

- Ah! Tipêde! em'te juióbe pe tude q'ónde ê mej saguiode que mi-ne de d'jê nem um csutchútche; q'onde bô otchá de juste, em'te laigá tudei em'te bem ma bô pe nhe câstilín.
- Sende assim m'nhá céde, ne premêr cantar de góle, bô espêré-me debóxe d'equêl pê de f'guêra, lá ne pédá lája. Notrum dia, assim que góle dá premer poise, ês dôs incontrá confóme és tinha g'verrnóde. Tipêde incostá mõ nequêl pê de f'guêra i el dzê:

- Ô f'gurinha mánsa: lajá, lajá, bô txôns sebi!

Ei cabá de d'zê, quel pê de f'guêra bêm te lajá tê sentá na tchõ. Es sebi n'êl i ês sentá te c'mê figue. Q'ónde Tipêde fartá el v'rá pe Tilôbe:

- Tilôbe, nô bâ 'mbora pequê de-qui-a-nada sól te necê i nô te f'ca implotóde. Esse f'guirinha ê duns incantóde!

- Tipêde, inda mí-ne c'mê pê mim, q' ónte mâs pe nhe miê M'engonçói i inhes fi! Dêi mi-ne dê xei inq'ónte mi-ne t'rá bêiga de m'sêia.

Gueínha' sim nô tchegá.

- P'rísse que mi ne q'ria trezê oo pequê bô ê lionóde, incórtóde nu alhei, i n'hóra de v'rá pa casa ninguêm te roncóbe de legar. T'mácuidóde bo-ne dlêtá, que êsse f'guirinha ê incontóde. Se bô d'zêl tip-tip el te sebi tê na cé.
Tipêde intchê um sóc de figue i el bé sê camin entes de sôl nêcê.Tilôbe fancá te c'mê tê q'onde sol panh'él. Já'l tava que bondôga estancóde fête um tombôr. Entõ el v'rá ôie p'ô tchõ i el tive méde dequel altura; c'mê el' esquecê, invês d'el d'zê f'guirinha pet'chêsse, el c'rengaiá na línga:
- F'guirinha, tip-tip t'xé-me t'chê! El cabá de d'zê tip-tip, qu'el f'guirinha pô te sebi tê antrá na núive. Tilôbe quezilhá de sê vida i el pô t'escompô quel f'guirinha, sempe te d'zê:
- Tip-tip, bô t'xé-me t'chê!, tip-tip, bô t'xé-met'chê!, tê que'l tchegá na cé. Q'ónde l'ioá Nessenhor el pô te tchorá:

- Nessenhor, cê peidué-me, cê mandé-me ôte vez pâ téia, pe dejunte de nhe miê i nhes fi!
Nessenhor tive pêna d'êl. Ei ranjá um pilinha de cabrite i el mandá Tilôbe bâ lâv'el ne r'bêra, qu'era p'el fêzesse um tâmburin. Q'onde Tilôbe fastá um pod'óce, el c'mê quel pilinha i el bem d'zê Nessenhor q'ága lêvél'êl de mõ. Nessenhor torná dé-l ôte pilinha, ma el mandá um ónje bé pe servisse de guarda.Q'ónde Tilôbe pô quel pilinha nó bóca, quel onje fêzê'l:

- Pssiu!
Tilôbe, p'esfarçá v'rá pâ el:

- A huême, em'ti te tme'i soibe, onje du dióbe!
Assim, l'ene pude c'mê quel pilinha e Nessenhor fêzê'l um temborín, el marré'l um blina nécinta i el d'zê':

- Tilôbe, t'má sintide, em'ti te bem mondó-be pé terra; bô te dá três pancada ness tâmborín só q' ónde bô pô pê nó tchõ. Se bô tocá n'êl antes de tchegá lá debóxe, em'te largá córda i bô te debangá dum vêz.

- Nessenhor, cê'stóde descanxóde que mi-ne d'inganá ocê. Em'ta dá nha paiáva de 'êi. Assim Nessenhor bâ te folgâ'l corda devegarin tê q'ônde Tilôbe, já ne mêi de camin, otchá uns freminga num festa de c'sêmente :

- Ô! nhes freminguinha, cês déme um esmóia de c'mida qu'eme ti tâ bem de cé c'um fôme ne nhe bêíga.

- Tilôbe, gente tâ dóbe c'mida de munde, se bô tocá nesse tâmburín, nem que fôr um sô penkédinha que seja.

- Ufúh! Déi te íve! Nessenhôr d'zê-me pe mi-ne tocá n'êi, sô q'ónda em'pôsse pê na téia!

- Tilôbe, Nessenhor te mute longe, lá na cé l'en'de uvi nem um só pencadinha que seja. Oiá tónte c'mida pâ bô!

Dexôns tocá um c'sinha, bô te c'mê tê storá bêrriga!

Tilôbe desesperá de sê vida, ôie grili'l naquês fersula de quérre.

Tinha uns tchuríce de tripa de polpa tchô de sengue bem temperóde.

Tinha cuscuz torróde, lête i óçucra; tinha uns guémela de fejõ ervilha te nadá né quérre de tchúc; tinha canja de guelinha c'órrôz i nhéme nove; tinha tude casta de c'mida sébe, p'el c'messe s'el d'xésse quês freminga d'ása tokésse nequêl tamburín. Era um intintaçõ!

Pelusfim Tilôbe d'cidí. El mandá p'tá c'mida né mésa i el sentá te cmê fête um desesperóde. Q'ónde l'ene pude méj pequê se estóme ja ta t'rrfá, el largá mesa, el f'zê senal da cruz i el reb'cá pancada naquêl tamburim pe quês freminga béiésse Son Jon.
Tude gente pô tecolá-na-pic. Nessenhor cabá d'uví pancada de tambôr el largá corda de mon i Tilôbe rev'rá de cabeça p'abóxe, merguióde na nuiva. El bem te debangá, bem te debangá, tê q'ónde el tchegá perte de terra el oá quel péda lája aonde l'incontrá ma Tipêde, el d'zê:

- Fásta, fásta pidinha iája!, ê dá na bô, dá f'zê feínha!

Narrador – Agora: quem qué méj grénde te bé panhá, quem qu'ê més peq'nin te bá marrá.

*Luís Romano publicou este conto em Renascença de uma civilização no Atlântico Médio.

0 Comentários:

Blog Widget by LinkWithin